El pare d'ordre

Divendres 3 de gener 2014

He sentit dir, i no pas només una vegada, més aviat moltes, que alguna cosa devem d'haver fet malament els catalans perquè se'ns tracti d'aquesta manera. És veritat, cada vegada que volem alçar el cap, garrotada i a dormir calents sense son. M'agradaria pensar que això s'ha acabat. No pas em sap greu formar part d'aquesta mena de tribu salvatge, sense moral, sense ètica, amb un cervellet que no arriba més enllà d'enllà i ser dels que hem estat capaços d'encendre la guspira ocasionadora de disputes i baralles, i fins i tot cancel·lacions, als dinars nadalencs de les llars catalanes. Som i sóc dolent. No està bé això d'alçar la veu al pare, atempta al quart manament de la llei divina, i més quan és un pare bondadós que ens acull, que ens administra, com es veu que ho era el de la persona que se n'exclama avui mateix i ho sabia del cert, pare d'ordre, de seny i d'aquells que sempre està content quan no se li porti la contrària; llavors s'enfada, tot ho fa pel nostre bé ... ara ja no és hora de continuar alimentant l'autoodi per ser el que sóc i el que vull ser per temor a fer enfadar al pare. Que s'enfadi, el seu problema. Ben seu.

Comentaris