El català il.lustrat

Divendres 10 de gener 2014

D'en Josep Maria Castellet fa poc, aquest estiu, en vaig llegir seductors, il.lustrats i visionaris. Vaig pensar que hauria estat en aquell món el que m'hauria agradat viure. No em queixo del meu, és diferent,   de l'altre només en tasto pinzellades idealitzades. La naixença és qüestió de sort i de l'espermatozoide que fecunda l'òvul adient. Entorns. Ell llibre em va agradar. El burgès, el català il.lustrat i visionari com ho són els personatges retratats. El senyor de Barcelona en dèiem a casa, de casa bona, amb estudis, viatjat, educat i amb formació al servei del país i de la llengua, el que no va voler, m'imagino, atorgar les renúncies del conquerit al conqueridor com ha passat a altres indrets de parla catalana i a certs sectors de la societat catalana. No, no va ser d'aquests. Formar part d'aquesta burgesia, d'aquestes classes mitjanes adinerades i benestants, sana enveja, sense renunciar, però amb renúncies, al cosmopolitisme i intentar entendre als de l'altre cantó, estendre ponts amb la certesa interna que eren impossibles, mantenir el caliu, cercar i voler aconseguir el que som, una societat moderna i europea, gota casernària encara que ens titllin de tot, tant se val, no és veritat. Consciència que no he viscut en aquell món, però el puc arribar a compartir, sigui com inquietud o com a llegat cultural demòcrata universalitzat, l'he pogut ensumar i aprofundir en la particular mesura, a sentir-me'n particip des d'una altra perspectiva amb respecte i admiració. Agraït de deixar-me compartir un món aliè a través dels llibres i de les edicions en català i castellà. Gràcies.