Farragós

Divendres 31 de desembre 2014

Historia de dos ciudades d'en Charles Dickens. Serà el segon o tercer llibre que llegeixo d'aquest autor. No he estat mai gaire lector de literatura anglesa. Alguna cosa de Forster, Durrell, Waugh, Woolf, Wilde i para de comptar. M'atrau més l'angloamericana, qüestió de gustos i d'ambients. Avui canvi de tendència vital. Remuntada. Massa dies emboirat, la necessitat de reemprendre el ritme vital i deixar l'existencial per anar tirant el dia a dia, m'empeny de nou. Tot ha estat acabar el Jünger i aclarir de forma subjectiva que el cansament no em guanyarà. He tornat a sentir-me jo per un simple concert, el de les dotze a la ràdio, el darrer que va dirigir a Lausana en Claudio Abbado. Dues simfonies. La incomplerta de Schubert, poca cosa o molta a dir, només cal escoltar-la i sentir-la. La novena de Bruckner. Què hi puc dir? Bruckner és un músic que em costa, no el conec massa i no em sol venir mai massa de gust escoltar-lo. De fet només en tinc una simfonia, la quarta, i no és pas de les que més sonen a casa. Gran música, grandiloqüent i esplendorosa que no m'entra. No em fa mantenir la tensió necessària; em pot servir com a música de fons, altra cosa està en el què em transmet. No és el mateix com quan escolto Mahler o Strauss. No sé massa si li manca genialitat, segur que no, però trobo que la constància del fil narratiu passa de moments sublims a passatges farragosos de mal pair. Tot personal i que no va més enllà del simple gust i de la sensibilitat que pot arribar a transmetre qualsevol expressió artística. Música.