Amb qui?

Dijous 6 de febrer 2014

Mediocritat absoluta en les declaracions del conseller Homs a les Espanyes. No és aquest el tracte senyors, no, no ho és. Al taller davant els treballadors no es pot dir una cosa i davant de l'amo baixar-se el calçotets. No, les coses s'han de fer millor. Em pensava que havíem superat l'auca del Senyor Esteve. Ningú ens pot prendre seriosament. Si jo fóra d'allà em fotria de riure i entenc en Florentino cuando entiende el talante de los catalanes. Rebaix. Misèria. Entenc més en Borrell després d'haver-lo escoltat aquest matí a la ràdio, amb en Guardiola em passa el mateix, els entenc; en Pep el comparteixo del tot i l'altre, en Borrell, no massa, però n'entenc el seu funcionament mental. A l'Homs, el puc arribar a entendre però  no el comparteixo de cap de les maneres quan fa manifestacions d'aquesta mena. O és que l'entenc massa i em fa més por que una pedregada? Em fot que el tarannà del país ha estat aquest, per això som a on som i molt em temo que continuarà essent bàsicament el mateix. En Borrell, jacobí, jo també en sóc, espanyol, jo no en vull ser, però amb les idees molt clares i creïbles més enllà de la particular ideologia. Transmet el que no transmeten els convergents, aquesta mena de seguretat de que les coses són les que són, agradin o no, i no sóc de la seva corda, i em consola l'absència de mercadeig i de possibilisme que tant m'enutge. M'agrada saber, i més en política i fiscalitat, on sóc i no suporto el voler i doldre, el no arribar mai enlloc, el permanent coitus interruptus del patiment infinit dels convergents. No és necessari voler sempre quedar bé, amb qui?