Els escopits de la nit

Dimecres 12 de febrer 2014

Els mateixos palplantats cada dia al matí a les mateixes cantonades. Alguna hora algun de diferent, depenent del mercat, del mercat dels porcs, dels sacrificats i dels que sacrifiquen. Tots arraulits de fred a l'hivern, molt abrigats, de cap a peus, fumant i amb l'entrepà sota l'aixella. Imatge idèntica. Esperen cotxes més atrotinats i bruts que el meu. Hora exacta de gent acostumada, a força de necessitat, a anar a toc de xiulet i a funcionar a base d'ordres escridassades. Cares de son, gent pobra, digna i no pas miserable. M'emprenyen més les altres riques misèries. Només víctimes. Tots ho som, encara que ens podem arribar a pensar que el món gira al nostre voltant. Desgraciats. Aquesta merda de reforma laboral i tota la legislatura  que la sustenta. Governats per una colla de llepats per la incapacitat de crear cap mena d'empatia amb ningú i no adonar-se que són els ninots de ves a saber què i de qui. Només empobrir per mig enriquir-se ells i fer rics del cagar a qui els manipulen per a putejar-nos. Callem. Ens escupen i tots a mantenir l'hortet i poca cosa més. Em costa compartir-ho. Els escopits de la nit, els que veig cada dia a altes hores de la nit o a primeres de la matinada, quan diuen que els carrers no estan posats i ells formen part d'aquell mobiliari tètric, sense fortor de resclosit ni de sagristia; tenebrisme aconseguit a base d'hores i hores de treball monòton, solitari i dèries de com fer-s'ho per a subsistir, sense que ningú se'ls escolti. Agraïts quan algú ho fa i content de poder-ho fer. La realitat mirada des d'un altre angle. Agafar-s'ho amb humor que no vol dir resignació ni alegria, no, els adjectius són molt importants en el meu imaginari i la significació és bàsica. Personatges de novel.la de Céline i em costaria encabir-los en una de Bernanos. Fastigueja la resignació com a concepte, la síl·laba sig per a sí mateixa et transporta a un mot sibil·lí humiliant i arrossegat com una serpent. No m'agrada. Els escopits manllevats del jaç i vençuts de són i de cansament per anar a guanyar uns doblers que Déu sabrà si el proper mes els podran guanyar. Estan en mans de la reforma, de la que potser molts d'ells no es van manifestar en contra i, em temo, que no saben ni que existeix. Subsistència en l'espai i en el temps, sense agraïment, amb una vivència anònima que no pot anar més enllà del poder esperar, dia sí, dia també, l'auto atrotinat a la cantonada mentre passen fred, fumen i aguanten com poden l'entrepà sota el braç. Célinics i cap agraïment. Cap consideració. Els hi dono tota. Dignes. Els escopits de la nit.