Massa que esperem

Dimarts 4 de febrer 2014

Hauria de parlar i no en tinc cap mena de ganes sobre tota aquesta colla de sentències emeses pels tribunals hereus de el Decreto de Nueva Planta. No entenc com volen que estiguem contents i ens plagui la seva companyia. Quan no ens ataquen la llengua, van pels impostos, llavors rep l'esport i sempre el mateix xarop, el d'estopa de mal empassar i no agrada. A la merda els hem d'enviar. Independència. Massa que esperem. Suposo que el procés l'estem fent bé, es fa el que toca, però em molesta el voler ser més papistes que el Papa. Ens perd l'estètica, el mirament i un excés d'educació i maneres envers a uns veïns, els de terra endins, que no es mereixen res i uns altres, el de terra enllà, que no es mullen i, si van mal dades, ens giraran l'esquena com van fer el mil set-cents catorze. Tirar pel dret i a veure què passa. No és just, gens just; bé, justícia castellana, que per un nen que vulgui rebre educació en castellà, la vintena del grup s'hagin de fotre. Manen les majories, mai les minories, només ho fan en societats acostumades a tics dictatorials, on el consens i el diàleg només forma part del diccionari i mai de les pràctiques comunes civilitzades. Cap mena de respecte. No cal empassar-s'ho. Temps era temps i independència, la lògica solució i el millor bon viure.