Coincidència i discrepància

Dissabte 22 de febrer 2014

El que més m'agrada d'anar a treballar el dissabte, unes hores, és poder escoltar sardanes per la ràdio. Trist. Diferent. La resta, com cada dia i a les vuit canviar ràpidament d'emissora. La Cóppulo insuportable amb les seves riallades. A les nou he tornat a Vic amb un company senegalès. L'he apropat a casa seva, em venia de pas i encara que no haguera estat el cas ho hauria fet igual. Em va bé i m'agrada, faig immersió en francès i la conversa, a més de grata, sol ser interessant. Coincidències i discrepàncies. S'exclamava que el seu cos no és una màquina, que no és bo l'excés de treball com també d'altres aspectes referents als afers més domèstics de la feina en si. Coincidència i discrepància. No ha vingut a Espanya a fer turisme ni a visitar res, només a treballar i a guanyar diners per anar a descansar al Senegal. Objectiu. Coincidència i discrepància. Els andalusos pensaven el mateix i han arrelat. El seu cas és diferent. Discrepància. No la manifesto, només escolto. Treballar tant i tantes hores, com el cotxe, si no es cuida, no es revisa i no s'hi posa oli, es fa malbé, s'espatlla i enfila al desguàs, a la mort, el mateix. Coincidència. Els pencos solen allargar i passa a les millors i a les pitjors famílies. A la meva, no sé si és de les bones o de les dolentes, deu ser com totes, els que han allargat més enllà de la norantena curiosament han estat dos oncles, l'anarquista i el feixista; els altres, esforç, treball, estalvi i poca vida, curta, massa. Llei de vida en diuen, fota't.