Els extremistes

Dilluns 24 de febrer 2014

Eleccions properes a Europa i la comissària Reding no veu clara l'emancipació dels catalans sense diàleg amb els castellans. Diàleg? Com? Assumpte intern espanyol. No ens mullem. Més papistes que el Papa. Que ens deixin votar i si ens foten fora d'Europa, ja ens ho farem com els noruecs. Temerosa de l'entrada d'extremistes al parlament d'Estrasburg i cap crítica, cap valoració de com pot ser que pugui passar. No adonar-se que potser hi arribaran per la ineptitud de la política mal entesa, la que practiquen aquesta mena de comissaris de bones paraules i de minses solucions. Opinions personals. Em sobra aquesta dialèctica insulsa, avorrida, plena de justificacions i que no ofereix polítiques tangibles orientades a solventar els problemes reals dels ciutadans. Sempre ofertes de pedaços de mal sargir i embastar els vestits dels poderosos perquè facin goig i estiguin contents. Minso servei al poble, no sol anar més enllà de la retòrica poc creïble sense ser mentidera. Un polític afí, català de la Franja, un dia deia que no podria viure amb un sou de professor. Insult a la dignitat de qualsevol treballador que viu amb menys i tira endavant. Rectificació gens creïble. Fugida d'estudi. Res de clar, cap mentida, tampoc cap veritat, les absolutes, si existeixen, ho dubto, se les guarden, se les callen i mai les les diuen, llavors s'estranyen dels extremistes que potser sí que realment viuen en una mentida, però ningú els hi pot negar que no amaguen la veritat, la seva, que també pot ser mentida. Política cap i la fi.