Musicalitat estrident

Dissabte 15 de febrer 2014

Sicília, València i poc més enllà Mallorca i a quatre passes Rosselló. Poca cosa a veure amb els Països Catalans. Terme que no m'agrada. Barcelona. Un pis de l'eixample a tocar de la Sagrada Família. M'he llevat d'hora, com sempre. He treballat unes hores. Aquesta tarda seré a les Corts. Al matí era als bunkers del turó de la Rovira. Vistes magnífiques i espectaculars de la ciutat i el mar. Dia diferent, fins i tot la ràdio del matí ho era. Sardanes. Mans. Poc amant del món sardanista. M'agrada la seva musicalitat estrident  i  la trobo adient en entorns i moments molt concrets. La plaça de Vic n'és un i el moment assegut en una terrassa no té deperdició. Fora d'aquí, ni aplecs ni gaires audicions. No n'escolto mai. Avui m'han vingut de gust. Em porten records, ni bons ni dolents. La sardana, com a caliu d'aquella tèbia, poruga, inconscient i constant resistència dels pares en les èpoques fosques que mullava poc però que impregnava com pluja de brusquina.

Comentaris