La nota del rebut de l'aparcament

Dijous 13 de febrer 2013

Em molesta molt la misèria i no pas la material ni la sobrevinguda. No la suporto. Aigüera avall. S'ha de ser orgullós, encara que no sigui bo. Una d'aquelles coses que tant me carda. Avui a la bústia el rebut del lloguer de la plaça d'aparcament i una nota plena de faltes d'ortografia. M'és igual, em val l'esforç, jo també en faig alguna i el món no s'atura. Lloguer apujat de dos euros i el gener el banc no els va pagar pel simple fet que no ho sabien. Ara la propietària me'ls reclama. Rampelludament no els hi penso pagar ni donar cap ordre al banc perquè els hi pagui. Si els vol cobrar que vingui, que la senyora faci treure la cara al senyor, un home que fa d'home i no deu pintar res enlloc. Només deu pintar les parets de casa quan les hi deuen fer pintar i no em dec equivocar massa. Els hi pagaré. Els diners no solen ser la cosa que més m'importen al món. No me n'emportaré cap. M'emprenya. A la merda tanta misèria ... excés de gemec ... no em val. Els gemegaires, els que acumulen petit patrimoni no són pas els pitjors, el problema està en la mentalitat, però formen part d'una considerable majoria i el pilot es fa gros. No em val escudar-se amb el lloguer de tres o quatre aparcaments i una quants pisos, quan hi ha gent que no pot accedir-ne a cap, quan només cal un habitatge per viure, per a tothom, sí, per a tothom i m'emprenya que hi hagin còmplices i culpables directes o indirectes de l'encariment de tot plegat. Petita especulació, minúscula, que suma i que fa la bola grossa. Inconsciència. Misèria. No pas massa bona gent, tampoc dolenta, egoista i anar a la seva envernissats de bonhomia mal entesa, la que no m'agrada, la que no té cap mena d'orgull, del no voler ser, la del tenir, per què? Em vanto de ser i de saber, mai de tenir, l'educació rebuda del pare. Me'n vanto. No som eterns i no sóc pas dels que m'agrada formar part, de cap de les maneres, dels miserables. Només em fot que els hi acabaré pagant els dos miserables euros a una gent, suposo, amb més doblers, segur, que els que mai tindré i que restaran al món quan ells es morin perquè Déu nostre amo i senyor no els hi demanarà pas els estalvis de la poca vida viscuda. M'adono que sempre he prioritzat l'orgull a la rica misèria. Un error? Mala o bona herència. You are my destiny per a desintoxicar-me. M'agrada.