Puc i m'els faig valdre

Dilluns 10 de febrer 2014

Satisfet d'haver tingut un alcalde sense permís de conduir i voler haver ideat una ciutat feta a la mida dels vianants i dels ciclistes. Trobo que hi manca el manual on s'eduqui als ciutadans que han de donar cos al projecte. El model de ciutat és de manual i molt clar amb totes les intencions. Hi manca el que hi manca, al meu parer, el fonament que ho fa rutllar tot, la implicació de la mateixa societat. Passos de zebra. Carrils bici on només hi passen jubilats i mares i pares amb cotxes i alguna bici de tant en tant amb feinades a esquivar gent. De semàfors no en falten. Cotxes a dojo, sembla impossible que a Vic i comarca n'hi puguin arribar a haver tants. Hi són. Aquesta tarda els he vist i encara n'hi deuen haver més, segur. Solo fer sempre de vianant. No em passa mai pel cap a hores del dia, les hores de més trànsit, si no és per quelcom molt concret, agafar el cotxe. Avui he fet marrada per acompanyar un company a ca seva. Coincidència amb l'hora de la sortida de les escoles. Batibull. Cotxes. Servei urbà de bus escàs i mig buit o mig ple. Els cotxes, la majoria, amb una sola persona a dins, homes o dones, és igual, poca o nul.la compartició. Ensenyo hi ho faig perquè m'ho puc permetre es deu pensar. A l'Escorial molts pares i més mares amb BMWS i tot terrenys idonis per enfilar-se a les voreres i fotre nosa a Déu i a sa mare. Els nens protegits. Aparentar. Societat que ha passat d'anar a peu amb un esclop i una espardenya, els més afortunats anaven amb el carro tirat pel matxo o el burro, sense haver passat l'empàs intermig de la compartició, del sentit comú o del civisme en el sentit més ampli del terme. Puc i me'ls faig valdre. Sensació personal.