Ucraïna. Ceuta.

Dijous 20 de febrer 2014

Content d'haver sortit a entomar el capvespre. El dia s'allonga cada vegada més. Avui no ha fet fred i és gust passejar per Vic. Poca cosa em fa content i moltes més, masses m'enrabien. Una de les que m'agrada, quan puc, és acompanyar a la Cristina a ioga i tornar a casa caminant pensant en les meves coses. Dijous. M'hauria adormit al sofà. Embotit en l'actualitat, en el món i amb el dos segles que m'ha tocat viure, com el pare, un home del segle vint amb totes les coses bones i dolentes, el va viure, el va patir i el va gaudir, intento fer el mateix. Solo pensar que amb menys faria, però ni hi puc fer més. Massa informació, masses notícies i no sé si amb plena capacitat d'absorció sense afectació emocional. Costa filtrar i resulta molt difícil abstreure's de tot el que està passat arreu i a casa. Ucraïna. Ceuta. Europa, els benestants, poca cosa fan i faran, bones paraules i poca cosa més; a nivell domèstic sol passar el mateix quan les hòsties baixen seques del cel i els problemes són reals, mai imaginats, els que es pateixen de veritat, els que reben les patacades resten més sols que la una i els benparlats a dormir tous i calents. Relativament poca gent s'indigna o mostren inquietud veritable quan la desgràcia passa més enllà d'on avarca el seu angle de visió. Queda tot molt lluny i no afecta. No en sé res, no hi entenc ... actitud que no tolero d'entrada, com a molt puc arribar acceptar una argumentació més o menys convincent o una voluntat de voler conèixer i saber, tot i així em costa, tinc la sensació que em donen pel sac literalment. Sol ser força sovint el cas. Excusa, no saber, no entendre, manca d'interès, manca d'afectació, dir que tothom és igual, que sempre passa el mateix ... mesquinesa, egoisme. Ucraïna. Ceuta. Molt lluny, reitero. Les distàncies són més curtes del què ens pensem i pot passar, millor que no passi, però pot. Quan passa què? Queixa. Demanda d'ajuda. No m'hi poso, no hi entenc, no sé de què va i no val enfadar-se si les bales de goma s'estampen al teu pit o les tanquetes comencen a disparar, no val, si us plau, llavors ja no. Caldria llegir Beltolt Brecht de tant en tant. No fa cap mal, cap i no sé perquè ho apunto.