Viure tranquil

Divendres 14 de febrer 2014

Divendres i cap ganes d'estar abatut. Demà treballo unes hores i no em vull deixar empaitar pel cansament. Aguantar. Em manté content el fet d'anar a Barcelona amb bus, com un nen petit. Més m'ho estimo. És còmode, pots dormir i esperar que no s'adormi el xofer. Avui a l'hora d'esmorzar parlàvem de la vida tranquil.la, la que es viu i es respira als pobles. Els deia que no m'agrada gens i que només voldria viure tranquil. Em deien que deu ser el mateix i no ho veig així. Res a veure, La vida tranquil.la per qui la vulgui, m'està molt bé, al tercer dia n'estaria ben tip. Sempre fer el mateix, massa que ho faig i considero que estic fent més coses de les que fa molta gent del meu entorn, però conscient que en faria i m'agradaria fer-ne més, potser unes altres, segur, però em manca temps manllevat per l'excés de treball i pels horaris intempestius. M'agradaria viure tranquil sense aquests condicionants, fer el que m'agradés i que no faig, i no tot depèn de l'economia, depèn de la satisfacció, de la sensació de benestar, del sentir-te bé amb l'entorn, el que potser ara, al meu entendre, no et deixa arribar allà a on és voldria i et determina una certa descompensació vital per les hores que has de dedicar a la intranquil·litat de portar una vida monòtona per més tranquil.la que es vulgui amanir. Viure tranquil, una altra història, se'n deu dir felicitat, utopia o engany, ja no ho sé.