Les històries
Diumenge 2 de febrer 2014
Va bé adonar-te que les històries que t'han explicat, que has anat escoltant una i altra vegada, a vegades no s'ajusten a la realitat, el temps les ha emmotllat a una visió que potser hauria estat la volguda i no la que va ser. Deformació, visió interessada o captada diferent. Ahir commemoració dels setanta cinc anys de l'entrada dels nacionals al poble de la mare, Santa Eulàlia de Riuprimer. Disparitat d'opinions i només una de certa. Pocs deien que van entrar el primer de febrer al vespre, la majoria el dia dos al matí i a Vic a la tarda, per la Candelera. A Santa Eulàlia hi van entrar pel carrer nou provinents de Santa Maria de l'Estany i de Moià. La iaia sempre deia que els primers van arribar per les soleies i el capità, el que manava, s'estava a Ventaiola, un mas enlairat en un turó sobre Ca la Pona, cals avis, i això va passar el dia abans de la Candelera cap al tard. Gent gran del poble, llavors nens, ho corroboraren hi molts ho havien sentit dir. Va estar bé. Em feia molta mandra anar-hi, plovia, era fosc, no m'hi veig massa bé, cada dia m'agrada menys conduir ... Xerrada molt participativa, tothom afectat d'una manera o altra, d'un bàndol i d'un altre. Ningú es feia sang. Històries sentides d'una manera i ara escoltades d'una altra, algunes coincidien i altres res a veure. L'avi amagat amb altres homes del poble i el sopar se'l van menjar els soldats de l'avançada del dia abans. Era veritat, un home els va anar avisar que la iaia no els hi portaria el sopar, que no sortissin de l'amagatall, hi va anar amb el meu oncle que ja no hi és. No tothom ho sabia i sabien que un tal Vadillo va entrar al poble amb el gruix de la tropa. Agradós poder-ne parlar planerament pels que ho van viure sense cap retret, cap, i amb consciència, saviesa, d'apreciar les coses tal com van ser, sabent que tothom va actuar impulsat per les circumstàncies de tota mena del moment i que ara resulta molt fàcil dir que s'hauria actuat d'una o altra manera. Recordar perquè no torni a passar, resum de la commemoració.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada