No i sempre no

Divendres 28 de febrer 2014

Permanentment enquistats en la cultura del no, d'entendre la vida des del prisma de la negativitat més absoluta amanida de bones paraules i d'educació més o menys exquisida fins el dia que se'ls trenca la girada i llavors la perden tota de cop sense cap disculpa. Raó absoluta. No viure, patir, voler conservar prebendes, por, cap i a la fi, i no deixar ni viure ni respirar als altres. Un ric trist viure i un pobre mal viure. Deuen ser els temps que toquen. Cal imaginació, cercar noves fórmules ... cal ... fredament no deixa de ser una merda molt grossa. Dialogar, parlar, bufetada i insult quan es vol afrontar el problema i el problema no és mai seu, mai. Estacionalitat permanent en el no absolut, com el zero, el res, la nada, dues ànimes, dues societats molt diferents, dir el mateix amb diferent gènere, significatiu, molt. Culpabilitzar. Una solució, escapar-se, fugir-ne i si es resta a lloc per por, per manca de valentia, d'empenta o per interès de ves a saber què, aguantar i empassar-se la femta fins que et mati de fàstic i la negativitat empudegui tota la teva existència, ja no es tindrà vida; deu ser el que es vol o el que volen que passi i ja no val culpabilitzar, es viurà permanentment en la cultura del no i sempre no i d'aquest bucle no se'n surt sense fotre un cop de porta amb tota la mala llet del món.