Embriaguesa

Dissabte 1 de febrer 2014

Embriaguesa i transgressió són fenòmens parells i és difícil separar-los ... ja sigui que actuï com a narcòtic o com a estimulant ... té que ser restituït; a la plenamar segueix la baixamar, als colors la pal·lidesa, el món es torna gris i avorrit ... apropameents d'Ernst Jünger. Rebuig sempre que no hi hagi control. Hi va haver una època, quan era petit, al barri, a les cases barates de Vic, molts homes en públic i, encara més dones, d'amagat, ebris, borratxos, en dèiem llavors, pel carrer. Tots ens coneixíem i coneguts, no se'ls rebutjava del tot i vivien en una relativa marginalitat. Tampoc se'ls escoltava ningú i garlaven atropelladament amb dificultats, sempre en castellà, i els era dificil estructurar cap frase coherent. Tot el barri se'ls treia de sobre i els consolava d'alguna manera. Pobres, gent del barri, no egoistes, un valor plagut adoptat. He estat anys sense veure'n pel carrer, fa pocs dies un davant la parada de l'assemblea. Anys han estat de gent absorta en el treball i sortosament ocupats. Ara en torno a veure i no reduïts al barri, arreu. Pocs, és cert, Algun. Em resulta desagradós per la transgressió, per passar del punt, per superar el control, el punt hipòcritament acceptat per a no causar molèstia, poca importància quan es fa d'amagat i amb poc soroll. El mal el mateix, la narcotització similar i no es mata la necessitat, només importa la no divulgació del problema si n'és i que no emprenyi, sobretot. La pobresa i la marginalitat no agrada, es troba bruta i enutge.  La manifestació, llastimosament, obviar-la. Hipocresia.

Comentaris