Il faut en fuir vite

Dimarts 25 de febrer 2014

Com el dia de la sabata. No ho hauria fet. Massa català de la vella escola, la del símbol nacional, la del caganer. Aplaudeixo que es tractés a en Rato de gàngster i de lladre, no és altra cosa, i molesta que els poders fàctics connivents no el criminalitzessin. Ahir un empresari de Sabadell no acata la salutació del Borbó petit i és capaç de dir-li el que en pensa ell i molta gent. Mala educació. Dignitat. No es pot saludar a algú que et vol mal i no et deixa seguir el teu camí. Els cara-girats fan bona cara a tothom i mai solen anar de cara. Quan el tracte és d'igual a igual, d'acord, les jerarquies es respecten; a hores d'ara molta gent hem passat de pantalla i els monstres a abatre són uns altres, els tenim instal·lats a casa i són perillosos. Submissió i adulació massa escrostonada. Hora de rascar la ronya. Exemple. Em plau. No ho hauria fet. Com sempre, educat, quedar bé, i emprenyat per dins per haver donat la mà a algú que no em respecta i em tolera perquè em necessita. Deu ser el cas. Els poders fàctics esgarrifats i desconcertats. Com m'agrada. Tip de rebre, de sentir-me culpable i de pagar el beure mentre la dona se'n va al llit amb tot Déu, metàfora i un parlar ... obvi ... com el que l'hi passa al Barça, a pagar i a ser empaitats per unes irregularitats que deuen ser la menudalla del que passa en el món del futbol, el dia a dia de la llotja de l'estadi on es cou la desatrossa economia especulativa del Reino. Cap investigació, cap celeritat administrativa, ni cap zel d'hisenda allà i aquí les preses dels espoliadors fan feredat. Sospitós. Quina angúnia. Il faut en fuir vite. Per cert, a hores d'ara tinc un dubte, qui collons ha trencat el fèmur al podrit d'en Millet? Casualitat, justament avui a la matinada quan faltaven poques hores pel judici. Malpensat, del tot, cap i a la fi m'ha tocat néixer, per sort o per desgràcia, al Reino on també hi han nascut personatges que es guanyen les garrofes treballant de ministro amb capacitat d'etzibar màximes com saben aquella que diu que dentro de la norma cualquier debate es posible, fuera de la norma ningún debate es posible. La norma ... la seva, no pas la que puc arribar a interpretar jo, encara que em toqui, a desgrat, compartir-la. Cal debatre amb una roca massa normativa incapaç d'entendre i d'interpretar res?  M'ho demano.  Peut-être il faut en fuir vite.