Catacumbaris

Dimarts 8 d'abril 2014

Un no dialogat. Em sorprèn perquè no ho entenc i el que entenc no sé si és el que vol dir. No, al què es ve a demanar i diàleg al què t'oferiré que no és el que vols i serà menys de l'oferta inicial. Res de res. Sempre el mateix. Tràmit. He escoltat en Rajoy, ara surt en Rubalcaba. Tancar la tele. No entenen res. Tirar endavant. No em ve de gust escoltar-los. Mediocritat i sempre són els bons, la resta els dolents. Endinsament en el segon concert per a piano i orquestra de Chopin, més s'ho val. 

Notícies, moltes ... a destacar, una d'avui. Segons informe del tercer sector social, les famílies, moltes a hores d'ara, ja no poden fer front a les necessitats d'ajuda a familiars en problemes financers i de vivenda. Cap demagògia. Se'ls hi han acabat els diners i les ajudes a uns i a uns altres. Una realitat i un concepte que em resulta odiós, el de família com a nucli fermat i clos. Mancança de reivindicació endèmic. Acolliment, encobriment quan és necessari, ho accepto i ho compateixo, però no com a forma de vida. Sensació que no es deixa evolucionar a l'individu ni es dóna oxigen la societat, més aviat es sol tenir una evident sensació d'ofegament. Rècula de mentalitat llatina i cristiana. El clos. La cova. D'amagar el problema i resoldre'l individualment en la col·lectivitat del clan, quan trobaria més lògic resoldre aquesta mena de problemes col·lectivament, globalment i amb visió més luterana de la societat, d'homes i de dones individualment austers integrats al món que els toca viure i demanar responsabilitats, totes, a qui calgui quan les coses no rutllin. Pobresa, molts pocs reclamen i la majoria es resignen. Si cal, sortir al carrer i no pas restar tancat a la cova fins que la misèria et mati i tolerar el maleït laisser-faire laisser-passer vers als que ens hi han portat. Una altra mena de pobresa: l'espiritual, la de l'ànima, el preludi ideal de l'arribada de la material ... opinió ... Cadascú amb la seva. Compartible o no. Lliure arbitri. Cultura catacumbària, com aquella dels primers cristians, els predicadors de la resignació i de la poca reivindicació, eterns esperadors de móns millors que ni Déu sap si mai arribaran. Poc reverent.

Comentaris