Universitats diverses

Dimarts 22 d'abril 2014


Al facebook solo veure personatges que s'anuncien com a universitaris de la vida o del carrer. Entenc el que volen dir, però no puc deixar de considerar que no és altra cosa que una mancança i una mena de complex a superar. No hi puc fer més. De cap de les maneres els fa ni millors ni pitjors que els que hem tingut la sort o la capacitat de passar, tard o d'hora, per la universitat acadèmica, la que no dóna saviesa i les manetes que dóna el carrer i la vida, però sí que dóna el coneixement com a complement del que no atorga la mancança i el complex de no haver-hi passat. Opinió molt personal, del tot. Sempre m'ha semblat una obscura ostentació al no gairebé res, reafirmar que no s'ha estat universitari acadèmic i les coses m'han anat bé, no cal, gens, com tampoc cal, i em sembla arrogant, dir que hom hi ha estat. Se'n parla quan ve rodat o quan toca. Es sol notar i sol ser normal trobar-te més còmode amb uns que amb uns altres; els del carrer, els de la vida, del barri que em vaig criar i dels que convisc cada dia moltes hores al dia o amb les acadèmics, moments i circumstàncies, converses o xerinoles. Tenim clar qui som i a on som. Sense escarafalls. Molesten. Les mancances, d'uns i altres es noten. Les solo palpar i em plac de saber-hi conviure amb molta facilitat. M'estimo l'equilibri i m'hi sento còmode, sense vanitat i sense que ningú es senti desvalorat i, no em cal que em digin que la seva universitat és la vida, millor, l'existència no és universal,  simplement nuclear i enclaustrada, es vingui de la universitat que es vingui. 

Comentaris