Tot d'una peça

Divendres 25 d'abril 2014

Relectura de el Capitán Alatristre. Novel·la de capa y espada, de la Villa y Corte, de buenos y de malos donde siempre ganan los buenos. Em convé distreure'm i sentir-me una mica com si jugués a soldadets petits. Ho alternaré amb Salter, això és tot, el llibre de Sant Jordi. Arturo Pérez-Reverte, un autor que m'agrada, dels que ho he llegit, em sembla, tot. Espanyol amb tota la càrrega que comporta de no entendre el no tot pas massa. Algunes declaracions n'he llegit, tot és inclusiu i poca cosa és particular i diferenciada. La mateixa cançó de sempre. Sensació que estiguin permanentment a dos velas per no voler abastar informació que no vagi més enllà de la rebuda des de la Villa y Corte. No es mullen, sempre defensen el mateix, encara que facin veure que ens entenen, i no em val. Si ens estimen tant i ens volen, que ho manifestin. Com a molt reconeix que, ponent enllà, sempre ha estat una mena de despropòsit i un paradís pels vividors de bon i del mal viure, com ho és el seu personatge, genio y figura hasta la sepultura, el que aquí en diem de tot una peça. Em sap greu, o no, però de genis i de figures no n'hi ha masses i no van més enllà d'oferir fum i les peces es trenquen i cal canviar-les o entendre que volen una reparació.