Els atrafegats

Dimarts 15 d'abril 2014

Trobar a la Montse de la Guixa i tenir la sensació que forma part d'aquella gent que els hi agrada anar tot el dia atrafegats. Els atrafegats, la casta dels que disposen de temps sempre ocupat, de no estar per res ni per ningú i voler-ho abastar tot i tot se'ls desbasta. Sempre enfeinats de feina més parlada que feta, encara que en facin molta. Anar de bòlit ... estres de només veure'ls. Manefles i pastifes. No em cal tanta activitat. M'esgota només pensar-hi. S'ho deuen creure. No en sé apamar l'abast. No en dec saber. El temps no m'encalça, la feina tampoc, encara que treballi deu o onze hores diàries, que sigui capaç de llegir trenta o quaranta llibres l'any, de voler intentar seguir la vida cultural, menys del que voldria, de la ciutat, trobar temps per anar en bicicleta, de seguir el Barça, d'escriure cada dia, d'intentar vetllar pels amics i la família quan em necessiten ... i voler que en Morfeu m'abraci set hores al dia quan he intentat seguir una dieta més o menys sana. Tinc temps, em passa volant, contradicció,  me'n sobra, i, el sobrer, l'utilitzo per avorrir-me solemnement. Manca d'atrafegament. M'adono que no pertanyo als que no tenen temps per a res i el perden dient-ho i em val més que me'n sobri per a no saber massa què fer-ne.