Llonganissa

Dissabte 12 d'abril 2014

Mercat del Ram. Tancat per jubilació. Avui pujant pel carrer Verdaguer, la botiga oberta per acabar de vendre les darreres llonganisses i la fàbrica tancada. Rònega, mal ubicada i mal condicionada com deu haver estat sempre. Un centenar llarg d'anys. Els de casa Sendra, la millor llonganissa del món, encara que a Vic se'n digui llangonissa. De fet és la millor i no se'n farà més. Una pèrdua. Ho constaten els millors xarcuters, gastrònoms i cuiners ... els de més renom o els que més es fan valdre ... Denominació d'origen: llonganissa de Vic. Polèmica generada pel fabricant. El vaig poder escoltar com argumentava el tancament i els litigis que l'han portat fins aquí. No hi entenc massa, però no comparteixo del tot les seves argumentacions o deu ser que no les acabo d'interpretar. Em fa l'efecte que les manifestacions el desacrediten i no sé fins a quin punt estan mancades de lògica. Transportat a maneres de fer d'una altra època. Potser sí que hauria calgut certa implicació pública perquè no es perdés el producte i s'hauria pogut recolzar d'una manera diferent la denominació d'origen, potser sí, no ho sé massa. Hi ha una normativa autonòmica, una d'estatal i una d'europea sobre denominacions d'origen, elaboracions i qualitats. Les normes són per seguir-les, si no, no cal crear-les. Denoto molt interès de fer prevaldre el nom, la marca ... quan ningú, ningú, en discuteix la qualitat ni el procés d'elaboració. Voler que l'única llonganissa autèntica és la seva, la de tota la vida sense additius; les altres una mena de farsa que adopta la denominació d'origen sense seguir els canons originals del producte, els que fa servir el fabricant que plega. Denominació d'origen no exclusiva, inclosa en un àmbit geogràfic limitat i finit, format de qualitats diverses i de diferent preu. Res exclusiu dins les particulars exclusivitats, com passa en els vins: el preu, l'esnobisme i la qualitat els determinen.