Déu me'n guardi

Dimecres 16 d'abril 2014

Un estat català sí que sortirà de l'unió europea. Mitja veritat i mitja mentida. Notícia i editorial del diari que escriu malament el castellà i destrossa el català. El súbdit ho cuida més, el seu públic no sol ser tan progressista, ni del tot metropolità i no manifesten un adjectiu que obvio. Els lectors del súbdit solen ser més cultivats i més cultes, una evidència. Llegint, després d'afartar-me de passar molta fotografia i poca lletra mal redactada, l'editorial, em fa l'efecte que em diguin allò que si no m'estàs amic no et deixaré jugar. Bé, no em vulguis, no vull ser amic teu. Els amics me'ls trio i la família me la trobo. Poca cosa més. Menys de dues hores pel partit. Com sempre a cals Bardolet. Gens nerviós. Un xic intranquil, no ho nego. Com als romans, em cal el circ. Una mena de motivació vital difícil d'entendre pels que no ho senten, però que pel què fa a mi no va gaire més enllà d'anar a veure el partit a cals veïns, al casino o a casa sol. Déu me'n guardi de ser avui al camp, de desplaçar-me i viure tota la bullanga. Em sobra, em sentiria instrumentalitzat ... si hi visqués ... potser ... no dic pas que no ... cap més opció, cap. Massa faig agafant el bus de la penya i anar un dia al camp ... és bonic i és incòmode tornar ... no pas anar.