La que deu ser més pròxima al paradís

Dilluns 28 d'abril 2014

Ahir em podia arribar a creure que el cel a la terra pot existir. Janine Jansen, una violinista divina, en tots els sentits, interpretant el concert per a violí de Txaikovski a l'Auditori. A vegades no acabo d'entendre quina mena d'obsessió solen tenir els cristians per voler aconseguir el paradís si el podrien tenir a l'abast de la mà sense anar cel enllà traspassats. No, certament, no els entenc. Sempre que el vull i necessito esgarrapar un tros de cel l'aconsegueixo sense massa dificultat. El meu cel, segur que no deu ser el seu. Qüestió mental allunyada de qualsevol fe. Senzill. Ahir va estar un d'aquests petits moments que cal viure i que ja he manllevat al més enllà que, potser, no arribarà mai. Si arriba, i me'l trobo, tot això que tinc per endavant. Només en va ser un boci. Música de sensibilitat mundana, interpretació, amb religiositat no explicitada, aquesta només es troba en la música religiosa, la que deu ser més pròxima al paradís, al cel. La tenim a la terra i molts no la saben cercar, altres sí; sempre esperant que alguna hora els hi arribi, però no aquí, allà. Els convido a asseure's i a escoltar ... Bach ... per exemple ... un bocinet de paradís, el celestial ... altres ... Txaikovski ... terrenal ... igual de vàlid.