Reemprendre

Dijous 17 d'abril 2014

Dijous Sant, el dia que els irreverents jugaven a cartes i es passaven la tarda jugant-se la capa de Crist. L'única diversió aleshores. Captivat per una cançó hores d'ara, un año de amor, de la Luz Casal; em sol passar, les escolto fins l'avorriment. Tot clos i tancat. Calvari i inculpació del martiri, de la mort i del descrèdit de la vida, però, això sí, sustentada en un bon coixí, el que permet patir. Sense el coixí les circumstàncies et precipiten vés a saber a on i el patiment no hi té cabuda, hi és implícit sense consciència. Supervivència i acomodació. M'estimo la vida inquietament tranquila. No sé de què ve ara això. Vacances curtes. Avui veuré el mar i em dedicaré els propers dies a llegir i a fer alguna escapada per a continuar la intranquila vida quieta, la que m'esborrona i no m'apeteix, la que me'n podria estalviar i de la que se'n fa tanta despesa. Suposo que no em deu pas venir a partir de la derrota, resultat de la feina mal fotuda i per la gestió d'un instal·lat permanentment en els semàfors verds de la premsa subsidiària i fidel, amagat al cau i que no dóna la cara ... potser serà perquè m'he llevat tard i no hi estic acostumat. Massa reposat i pensarós. Tinc ganes de fugir, de veure el mar i deixar la plana unes hores. Quatre dies per endavant, quatre dies per reemprendre lectures.