Qüestió de llengües

Dijous 24 d'abril 2014

T'equivoques, pots fer-ho en català. Coses com aquesta sempre passen en el mateix estadi, en la mateixa ciutat i en el mateix estat. Més enllà de la casualitat. Normes a aplicar i fer servir a un portuguès de recriminador, què voleu que us digui! Curiós sense sobtar gaire. Val més tirar pel dret i que s'ho facin. En el meu imaginari, l'actitud del Pep, sense escarafalls de cap mena, se'n diu actuar amb dignitat per a ser respectat respectant sense deixar-se pujar a cavall i no haver de demanar permís per respirar. Aquell va ser el meu Barça, el d'ara una altra història, el que han votat democràticament els socis. Res a dir. Ho tenen. El fugit, l'amagat, el que va anar a demanar perdó a penyes espanyoles per haver estat un club massa català. Catalanitat hereva del ballar sardanes i de cantar el Virolai, malgrat la crida d'independència sigui una anècdota més que no es pot, o no es vol, millor, evitar. Folklore, empetitiment. Lo del Pep, una altra cosa, i entenc que sigui difícil d'entendre per a gent poc valenta amants de la marca única, la del màrqueting i de les operacions no massa clares. No quadra massa. Tampoc crec que no estimin al Barça; no, no ho crec, se l'estimen d'una altra manera, la seva, com fa cadascú. Opinió personal.