La cua de la processó

Dilluns 14 d'abril 2014


Dec ser home de contradiccions profundes. Ahir, a la cua de la processó, el bisbe anava darrera la mare de Déu dels Dolors, abillat amb una casulla fúcsia, sense la trava al cap, però sí amb una mena de birret a joc amb la casulla i em va semblar que portava el bastó a la mà. Festa grossa. Teatralitat. Em va sorgir de l'ànima una mena de rampell d'indignació que no cal confondre amb intolerància. Preocupació de tornar al passat. No deu pas ser bo confondre fe amb fanatisme com a refugi de tot tipus de misèria. L'home feia seguir el rosari a tot de gent, gentada em va semblar, que li anaven al darrera. M'està bé que em passi per anar-hi. Renec de semblar tornar a l'època de quan es va acabar la guerra. Sensació desagradosa. Pensar que allò no és fe, que no et porta ni a conèixer ni a entendre la religió i em sol semblar porugament poc cristià. Opinió personal. No em desagrada del tot el cristianisme, com no em desagraden moltes coses, sempre que donin l'opció de crítica i de poder manifestar el que no m'agrada sense caure en la dissidència. No sóc doctrinari, gens. Les doctrines són, o han de ser, alguna altra cosa, quelcom que em costa molt de respectar i tolerar. No, no. Ofuscació. Forces criatures de deu o dotze anys acompanyades per monges i dones beguines, aquestes fent us d'un to més alt perquè se les sentís més o demostressin més devoció de la considerada políticament correcta. Estridència. Sensació poc grata, com la que solo tenir quan veig una nena petita amb el hiyab. No hi puc fer més, em repel·leix i m'entristeix, molta més tristor que repulsió, ben cert. No deu ser just i l'educació rebuda no sé si ho justifica massa. Som lliures. Tinc la sensació que se'ls hi nega el que és essencial, la vida i la llibertat, portin hiyab o passin el rosari ... Tot vàlid, o no, una opció que no ha estat triada ni raonada. Imposada. Deu ser que em sento republicà i, sí, just avui més.

Comentaris

  1. Ramon, avui començo a seguir el teu blog i he començat per aquest text en concret perquè jo també vaig anar a veure la processó d'aquest any, quan feia molts anys que no hi anava... només perquè el meu fill aquest any hi "actuava" d'armat i és clar el vaig anar a veure com vaig a veure la meva filla quan juga a futbol. Potser sona molt irreverent però aquesta processó em crea un munt de contradiccions, ja que no comparteixo res del que allà s'expressa, només la veig com un fet folklòric i que dona un cert ambient a la baixada de l'Eraime...
    També quan comentes la part del bisbe passant el rosari, m'ha fet gràcia perquè nosaltres també vam comentar aquest fet. i totalment d'acord amb la reflexió sobre les doctrines, quin mal que poden arribar a fer!
    Bé fins aviat,
    Núria Serrat

    ResponElimina
  2. Ja ho veus. Estic content que m'hagis comentat. Intento anar fent coses cada dia. A reveure.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada