Parada tècnica

Divendres 4 d'abril 2014

Parada tècnica. M'he quedat sense ordinador. S'ha penjat. No puc fer res. Vaga forçada. Escriure l'esborrany, reservar-lo i cap mena de preocupació per anar a escriure al blog a qualsevol altre ordinador. Ja ho faré, de fet, ja ho estic fent. Tornant del servei tècnic, la Cristina em truca per si la vull acompanyar a la carnisseria. Tarda primaveral esplèndida. Quedar a la plaça del carbó. Esperar que arribi, com sol passar sempre. Davant meu la casa Parrella i a l'altra banda la dels Vilarrubia. Cases nobles de famílies nobles mermades per l'abúlia. A Vic n'ha hagut moltes i en queden moltes de famílies i de cases en aquesta situació. Arreu deu passar. Dels pocs privilegiats que n'he pogut veure alguna per dins. Viatjar en el temps. Esplendor d'èpoques poc o falsament esplendoroses. Avui monuments closos, fora de l'abast públic. D'antuvi propietat privada. Avui moltes de propietat incerta i a Vic, els promotors municipals de turisme, com sol ser normal en aquesta ciutat, cap mena, cap, d'interès de mostrar aquest patrimoni. Ciutat closa. Tampoc ens cal una Florència o una Siena, no de cap manera. Em deu brotar una mena de mentalitat closa, vigatana, no derivada de resclosida, també patrimoni de la ciutat, segurament més exportada.