No se'ls pot negar

Dilluns 7 d'abril 2014

Membre de ple dret de l'assemblea. Content. Un pas més. Formo part activa de la història. De la història d'un país bojament estimat i que no m'acaba d'agradar del tot. La perfecció, com Déu, dubto que existeixi, o, segur, no en dubto, no existeix, ni una cosa ni una altra, potser una petita finestra oberta, potser. Qüestió de fe i no en tinc, la vaig perdre fa molt de temps i no em cuido de cercar-la de nou. Conscient que no passem de ser un país mentider, poc dogmàtic, trapella, llatí, solidari, acollidor, transversal i lluminós, molt lluminós i abocat a la mar, a la mar nostra, la que m'agrada i m'estimo intensament, encara que els meus límits geogràfics no van més enllà de la plana. Pàtria i màtria tot alhora. Vull ser partícep de la història. Alliberament, un graó més de l'herència poruga dels pares i en l'empenta dels que ens demanen com ho tenim?, dels que ho volen, però no saben com fer-ho i ens ho delegen, lluny del fàstic dels derrotats del no ens en sortirem abans d'enfrontar l'envit de la batalla. Respecte als porucs i depreciar als covards. Tampoc sóc un valent. No en sóc. Un privilegiat. En sóc. Gai de la vida. Això és vida, no pas existència, la merda de l'anar tirant. Vida. Esperança, el que em volen negar els hereus d'una altra història, la que no vull i no m'interessa, la que no em cal; massa pretèrita, la que van patir molts dels que ja no hi són, els que em van estimar i vaig estimar i no cal tornar ... als nostres fills i als nostres néts no se'ls pot negar ... no, no se'ls pot negar un futur i, mai, retornar-los a un passat que vaig viure de resquitllada i no cal empastifar-los amb la cantarella dels propagadors del no ens en sortirem.