El què els deu passar

Dimecres 9 d'abril 2014

Junts en la brega, tots combreguen i s'empassen la mateixa hòstia sense demanar  el per què, se l'empassen i prou. Aquí poca brega i no gaire combregant implícit. Significatiu. Una altra panoràmica. Arraconats a la cantonada i posició privilegiada de sortida. Punts de vista. Món més matisat i visions diferenciades. Transversalitat, individualisme, cadascú a la seva, en el fons i en la superfície sempre sumant, irònica, poruga i sarcàsticament respectant, opinions i més opinions, poca unanimitat, la justa, i amb objectius més aviat comuns. Costa d'entendre. Costa d'explicar i deu costar més vist des de fora. Mediterranis. Mestissos. Cert grau d'intel·ligència. Menys mediocritat, menys i no tanta trapelleria, no tanta. Discurs burgès, dretà, republicà, reivindicatiu, obrer, esquerranós ...  discurs ... mai d'una peça ... a vegades un puzle difícil d'encaixar ... és igual ... el meu món ... el meu. Essència llunyana de mal servits i  manats per mal servidors ... el què els deu passar ... potser erro. És igual. Debat?