Porucs sofistes

Dimecres 2 d'abril 2014

El dret a decidir és políticament negociable sempre que no es parli ni es vulgui l'autodeterminació. Hi ha una petita escletxa constitucional per poder votar. Deu ser per on fugen o on s'hi amaguen les rates. Què podré decidir? Que m'ho expliquin perquè no dec tenir capacitat d'abstracció i, encara menys, d'entendre sofismes massa carregats de dialèctica eufemística. No ho entenc i, segur, no dec saber llegir ni interpretar sentències entabanadores. Em tornen a fer por, pànic, els convergents de la punyeta. Veuen una llum en la sentència, no sé quina. De què em servirà poder decidir si no puc arribar allà on vull. La llei, la seva llei, la que dictaminen els altres i acaten com iaies porugues i s'hi enfronten com pinxos de poble ... convergents ... catalans ... sempre els mateixos ... uns i altres ... no em val i no dec ser pas sol. No tinc ganes que m'enredin de nou, gens els dictadors de sentències i encara menys els intiflats porucs sofistes de sempre.