Poc prodigat

Divendres 18 d'abril 2014

Resulta gratificant estar relaxat. És necessari sense necessitat de reiterar-se. Ho penso. Crec que sols ho aconsegueixo en moments molt concrets, per exemple en les terrasses dels cafès, prenent un cafè o una copa de vi. Cafeïna o alcohol. Estimulants encara no prohibits, com a molt mal vists consumits en excés. Tarda plàcida, la d'ahir dijous, feta de petits moments, d'observar i de deixar passar, com fa la gent que va carrer amunt carrer avall, amb inèrcia, amb rutina apresa a base de còpies de dies calcats. M'està bé, em fa falta. En gaudeixo. Silenci. Observar i filtrar. Seria insofrible, com ho és estar sempre més actiu del compte, adoptar el relaxament com a sistema de vida. Poc prodigat, potser per això m'agrada quan em passa, poc sovint. Qüestió d'estadística o de proporcions massa descompensades. M'aturo, no escric i, pel carrer major, una parella silenciosa, és el tercer cop que passen pel davant, agafats de la mà, sospito que els deu quedar arribar a casa, sopar, mirar la tele una estona i a dormir o, potser, una estona de sexe; els desitjaria que fora amb una mica més d'entusiasme que el mostrat en la passejada, pel seu bé, vés a saber ... existència volguda o trobada, ells s'ho sabran.