Llegir, mirar i escriure al tren

Diumenge 27 d'abril 2014

Mare de Déu de Montserrat, en Duran i la Vanguardia, com sempre, tocant els collons. Comoditat d'escriure al tren. No haver de conduir. Sentir-se europeu, encara que el tren surti de Vic amb cinc minuts de retard i el comportament de molts viatgers sembli del tercer món sense necessitat de ser immigrants d'aquest mal anomenat món. El tren arriba de Puigcerdà i la rodalies 3 no sol ser una meravella. Sobrat de temps per arribar a Triomf i anar a peu fins a l'Auditori, per antics barris coneguts del Fort Pienc. Una hora llarga fins a les onze. Britten i Txaikovski. Ganes d'escolat música simfònica en viu. A Vic és més difícil i casual. Directe. Apreciar com treballa l'orquestra i adonar-te que en aquest país, la cultura en majúscules, parla en català. Una realitat. Al tren, a estones mirar per la finestra o llegir Salter. M'agrada. No el coneixia. Ja ho vaig dir. El trobo cinematogràfic, em fa pensar una mica amb Auster i amb aquesta narrativa nord americana que, no per ser amena, no deixa de ser profunda i que no t'abstreu de reflexionar a partir d'impressions i de petites vivències grandioses. M'ho sembla i ho sento d'aquesta manera. Viscut i pràctic. Americà. Terrenal. El tren s'atura a la Garriga i de camí a Granollers, el tornaré agafar si no m'encanto a observar els verds camps de blat del Vallès. Mitja hora llarga per arribar a Barcelona. Confort de no menar cap mena d'auto, de capcinejar si et plau i poder arribar igualment.