Els grafits del parc

Diumenge 20 d'abril 2014

Plou. A estones plovisqueja, para i torna a començar. Mes d'abril. Pasqua mullada, ja vindrà la florida, la diada de la particular vinguda al món. També plovia i va ser un vespre tardà a les acaballes de maig. Aprofito per estar tancat a casa, feinejar i entomar l'estat d'ànim més o menys ben o mal humorat. El parc està buit i la gespa mullada. No ho hauria d'haver escrit. És obvi: si plou la gespa es mulla i la gent es clou a casa a entomar l'avorriment. Darrerament, ahir i abans d'ahir, dies assolellats, una colla pintaven els murs que envolten el parc. Autoritzats. Espai dedicat als grafits. Més m'ho estimo i no pas que embrutin les parets i les persianes d'arreu. Dibuixos, en general, que trobo d'una lletjor horrorosa i hereus d'un substrat del lumen més inequívoc ... potser em passo, però és el que em surt de l'ànima quan els contemplo. Cultura i educació de barri baix. No discutir si pintem bé o malament. Crec que en saben i solen ser originals, no se'ls hi pot quitar. N'hi ha de molt ben fets i d'una gran bellesa particular. No en sabria pas. La majoria de dibuixos semblen sorgits sinistrament d'un submón ressorgit de monstres i de fantasies espantosament sorgides de patiments i d'infelicitats no satisfetes en el món real, el que ens toca viure sense refugi. Denoten un buit, una manca, no en sé abastar quina. Fantasia sense fe, amb una mena de misteri estrany confortat sense massa ideologia ni coneixement; tot imbuït de mags i de fades mai del tot bons i massa malvats per a ser creïbles; com els gnoms trapelles i els fongs verinosos de colors vius i atractius que només se'ls mengen dracs devoradors d'homes i no pas es mengen els dolents, sempre reben els bons. Fugir de la realitat sense aportar solucions a la quotidianitat. Fugida. Fàcil grafitar des de l'acomodament d'un món volgudament infeliç a partir d'un imaginari impossible i d'inconscient lletjor, sense voler aconseguir aconseguint bella lletjor. Conscient que no he arribat més enllà de Tolkien. Més m'ho estimo i no era pas lleig, interessant, potser perquè m'agrada, qüestió de gustos i d'estètica, també. Ara s'aclareix, potser hi tornaran.