El llibre no trobat

Dimecres 23 d'abril 2014

Escrit de Sant Jordi pel dia de Sant Fidel. Tràfec. Sortir amb la certesa de cercar quelcom impossible de trobar. Acudit. Anys enrere compartia feina amb una dona un pèl més gran, molt mancada de llums que la feia més dolenta del què hauria estat si el voltatge cerebral hagués estat més generós. El vint-i-tres d'abril anava a Plaça a comprar un llibre pel seu Josep. Sempre era el mateix, el fet, el llibre, suposo, deuria ser diferent. Solia ser un d'aquells llibres que ho deien tot. Ostres! No n'he trobat mai cap. No sé si existeixen. Interessant seria saber on els poden arribar a vendre. Sempre el comprava i se'n vantava. Temo que mai el trobaré. No el compraria, ni regalat el voldria, com a molt el fullejaria encuriosit. Ensarronada. M'estimo més la febre que provoca set d'efecte contrari, la que no es calma bevent aigua i que sempre està mancada d'assedegament. No crec pas que estigués afectada de saber renaixentista, més aviat creia que era més propera a la pura i simple ignorància. El burro que vol ser cavall. Èpica del no saber que no se sap res i creure's que se sap tot el que se sap. Allò. El que diu el llibre comprat. El dogma sense fe, de mentides i frustracions cregudes, quan només cal rascar perquè surti l'evidència, la que es nota, la que no es pot amanir ni amagar, la del no saber sabent quan el tot no vol dir tot i es pren com el tot. M'explico? Encara no sé quin llibre tindré avui o si en tindré cap. Segur que no ho dirà tot, només una part molt ínfima, però molt, de la realitat i d'una realitat molt particular, la de l'autor. M'agradaria tenir-ne un, encara que en tingui molts per llegir, però mai se'n tenen prou. Sempre en calen. M'entristeix que hi hagi gent que no en llegeix mai cap. En conec més d'un, més de dos i més de tres. Tot més obscur i trist que la manca d'hàbits, aquests sempre poden ser recuperables; la manca absoluta, la ignorància, no és recupera i tampoc s'esmercen recursos per a fer-ho.