Tornar a la vida normal

Dimecres 30 d'abril 2014

Després de tocar el cel, el suflé ha baixat i es torna a la terra. Diumenge ... ahir mateix, avui una altra història: la realitat. Dol la derrota i adonar-te que viure sempre esforçat sense matràfoles esgota i ensorra. Tornar a la vida normal, la que avorreix, la que fa seguir i anar tirant sense suc ni bruc. Reiteració constant del tot i particularment sentida. M'ofen que guanyin els que no solen jugar mai massa net, els que fan estrafolla i ostentació de tapar feina mal feina o no feta a base d'euros manllevats de vés a saber on i em molesta, i molt, que s'estavellin, encara que només sigui aïlladament, els que intenten fer la feina com Déu mana, la que ens fa guanyar el pa sense escarafalls i ens ensenya a viure amb dignitat. Avui plouran les crítiques del jo hauria fet ... jo ja ho deia ... poc encertades i massa humanes fonamentades en la feblesa del no saber i del fer mal per fer-ne. Destruir que no vol dir no construir. Acció malèvola sense maldat carregada de mesquinesa. Fàcil quan ha passat, incapacitat de prevenir i de reparar. Estúpida poca saviesa. Retorn personal a l'escriptura i a la lectura. Emili Teixidor, retrat d'un assassí d'ocells; novel·la osonenca, de Roda de Ter. Tornar a començar i seguir vivint en un país on hi ha molta necessitat d'escriure, per teràpia, per por genètica de cridar massa i de dir públicament les coses pel seu nom ... l'escriptura com a escapatòria, com emmascarament. Masses mancances, un estat que no hi és, ni aquí i allà és com que no hi sigui, més ens valdria ... impediments i una certa manca de què ... que cadascú s'ho cerqui.