Sant Cunibert

Dissabte 19 d'abril 2014

Dimarts, crec que va ser, concert de música barroca al migdia per la ràdio. Música de Bach, cantates i concerts, des de l'església romànica de Sant Cunibert de Colònia. Una de les dotze esglésies del robust romànic de la ciutat renana. La recordo de creu grega amb campanar alçat al mig del creuer, molt reconstruïda dels desperfectes de la guerra, especialment a l'interior, per fora, com aquell, resultat més o menys reeixit, i acabada amb un gran absis vitrallat amb dues torres defensives per banda. No va pas estar la que més em va agradar ni impressionar, però ha estat curiosa la rememoració, més en aquests dies de la setmana santa, on la música religiosa, el gran llegat oblidat de l'església, es fa escoltar molt per les emissores especialitzades i els festivals, sortosament, força abundants. Sé que estava força allunyada del centre i de la catedral i que originàriament havia estat un cementeri. Setmana santa, culte a la mort i a la passió, al patiment, a l'absurditat de negar la vida. Record vingut de sensacions que poques vegades he tingut en lloc més, gairebé sempre a Alemanya i a Àustria, quan s'entra a les esglésies, grans o petites, l'espiritualitat suportada en la música, la d'orgue, principalment, un valor afegit que no es cuida en altres indrets, deu ser per manca d'interès o  per poca facilitació ... vés a saber. A Vic, alguna hora, és agradable, i no sóc pas sol qui ho escolta i s'atura, als Dolors, algú assaja l'orgue i distreu als serafins del retaule barroc. Més d'un s'asseu a l'entrada, conscient que està en un graó menys del poder passejar i seure als bancals com passa, i sol passar a les esglésies de Colònia. Pitjor seria res.