Com és que ...

Dimecres 22 d'octubre 2014

Hi una altra manera de morir, la que prové del frau i de l'estafa pública. Aquella que mata a pessics i que no es condemna per indignada pena envers els causants, però si que obliga a la pena de viure als que la pateixen sense haver-ne cercat cap, de pena. A tota la colla que se'ls hi manlleva l'educació i la sanitat, que, a la fi, el manlleu, és l'essència d'una vida sense pena ni glòria i un abocar-se a la trista pena de morir sense saber, només tastant una pírrica visió de la vida, mala. Com és que ho sé - deia moltes vegades el pare - i tu no ho saps? N'hi ha que sembla que no ho sàpiguen o ho facin veure. Clam i brama quan afecta, només, i amb la pena de viure sense càstig, ni de mala vida i de bona  mort gaudida pels causants del manlleu essencial del bon viure comú. Com és que ... intento explicar-me i no me'n surto, no.