No vinculant

Dimecres 1 d'octubre 2014

Consulta no vinculant i no referendària. Capacitat d'entendre el que vol dir. El significat de les paraules, precís i aclaridor. El que volen dir i el que signifiquen. Embolicar i no voler dir res clar. Entabanats una altra vegada. Una perla. Magnifica. La llegiré en francès. I jo amb la meva guerra, la primera. 14. Jean Echenoz. L'Imma. Recomanació. El diumenge d'una tirada. Feia molt de temps que no llegia un llibre seguit. Sempre en solo tenir quatre o cinc d'oberts al mateix temps. Plovia i de fons el Der Rosenkavalier, tot abans de malhumorar-me de mala manera sense solta ni volta. Bipolaritat mal entesa, potser filla de la manca d'expansió i d'expulsió, una explicació com en pot ser una altra. Lògica. Novel·la curta, molt curta, d'estil gens discutible i agradós, d'estructura, la seva, sense estridències, despullada, de personatges habituals, com qualsevol de nosaltres, i del què particularment va estar o podria haver estat, si ens hagués tocat viure aquell atzar de la història, la merda gota heroica que va ser allò; com l'atzar que ens ha tocat i com el que ens toca viure ara i que m'agradaria viure sense eufemismes ni definicions de tèrbola interpretació. Cert. Ho voldria. Immersos, sempre immersos i enredats, enredats, però partícips i amb afany de perpetuar amb necessitat o no de travessar el passadís, d'obrir la porta del davant i a les fosques es va dirigir cap al llit de la Blanche, que tampoc no dormia. Es va estirar al seu llit i la va estrènyer amb un braç, després la va penetrar i la va inseminar. I, la tardor següent, precisament durant la batalla de Mons, que va ser l'última, va néixer un nen que es va dir Charles ... la història i la vida continua i els atzars, els que ens toca viure, una anècdota com una altra, com la vida i com la mort. Petita gran grandesa. 

Comentaris