No em passa res

Dimecres 8 d'octubre 2014

Em molesta que em preguntin si em passa res. Malhumorat amb massa permanència. No és bo. No vaig escriure ahir, avui d'ahir per ara. Les estacions de Txaikovski per a piano. Música. Fugida del malhumor. No em passa res pel simple fet que no em passa res o res em passa. Dec ser curt de gambals, però em demano si costa entendre que quan no et passa res és per què, simplement, res et passa i voldries que et passés alguna cosa? Lògica. Redundància estúpida. Si em passés, què passaria? Quelcom de bo o de dolent, però quelcom nou allunyat del mortífer no passar, del que potser agrada als que volen que no els hi passi mai res, dels fanàtics inconscients de l'anar passant que m'esborrona, sense saber si és bo que passi quelcom sense cerca, sense fer més del que es fa i no anar gaire més lluny de la simple queixa de les hores altes o baixes, segons com es mirin, o de la isotèrmica  ambiental, sentimental i emocional. Dilema. Irresoludament irresoluble. No passa res.