Tots els sants

Divendres 31 d'octubre 2014

Aquell silenci, més enllà del que es pot arribar entendre com a condol. No va pas ser una missa de conveniència, de perdó, de quedar bé. Dol de pertinença a la comunitat, al poble. Una absència sentida expressada en el més profund silenci que he escoltat mai en una església. El silenci s'escolta, encara que sembli una incongruència. Estridència silenciosa. Sóc dels que no temo la mort més enllà del que pugui ser assumible. Poc més no neixo i la mare va estar apunt de deixar el món als trenta anys. Des del primer segon. M'ha tocat. No parlo dels pares, llei de vida en diuen, a vegades injusta. El silenci estrident del funeral del cosí, en Jordi, ben poc relacionats i gota coneguts, a Santa Eulàlia de Riuprimer. Massa cruel. La mort dels amics. Demanar-te el per què, el particular i el seu a partir de  les confidències, de les pors i de les esperances descarnades d'os escurat. Casino, Gurb, l'snack, les passejades de Calella de Palafrugell a Llafranc i els vermuts a la taverna del club nàutic. Converses que mai, mai, més retrobaré, només recordades i no memoritzades, no, sempre, grates, idealitzades, potser vanes i amb el dol dolgut d'haver oblidat les veus dels amics, en Joan i en Miquel, com la del pare, però no els moments ni les fesomies. El mar, el mateix, el Casino i l'snack també. Absències. Forats que t'ofereix la vida i que un bon dia l'oferidor serà un servidor. Sense por, amb enyor i amb estimació, sabent que l'absència un dia o altra t'abastarà. Tots els sants.