Gota avesat

Dissabte 25 d'octubre 2014

Gota avesat a escoltar jazz. No en conec i n'escolto només quan s'escau a la ràdio, al cotxe, alguna vegada a la cava o en algun concert escadusser. Res més. Avui a la ràdio, com sol passar la majoria de vegades que n'escolto, música de la sèrie americana Peter Gunn amb música d'Henry Mancini. Desconeixement absolut de l'existència de la sèrie i em sonaven fragments de la música. Qualitat. Anys cinquanta llargs del segle vint. No havia nascut i em temo que en aquella època a Espanya encara no es parlava de televisió. Emigració, sortir de la gana i afartar als progenitors dels que encara s'afarten ara, el nostre pa comú del dia i de la nit. Sempre he sentit dir que van ser temps d'afanys d'hores treballades i d'un incipient i fràgil benestar pagat a terminis fins el dia que el termini va ser final del tot i del res, el res del no estar d'orgues i encara menys per escoltar ni de saber que el jazz va venir d'Amèrica del Nord després de la guerra del 14 com una alenada d'aire fresc, netejador, impenetrable en aquella, aleshores, Espanya fosca i trista. Res, ni jazz, ni ximpleries que no anessin més enllà del simple i dur afany agraït i desagraït de sobreviure sense necessitat de saber ni de conèixer massa cosa.