En principi, a contracor

Dijous 23 d'octubre 2014

Voluntari pel nou 9N. En principi, a contracor. Després de l'emprenyada, de la tempesta, la calma, les ganes de participar i de voler creure essent un incrèdul que no es vol arribar a creure massa que ho és. Passar per sobre dels pastifes dels polítics que hem escollit i amb certa seguretat que de poca cosa són útils, que ens entabanaran de nou i ens tornaran a enganyar tantes vegades com faci falta. Agafats pels ... per vés a saber per qui i com, sense tenir la valentia de dir-ho. Si ho fessin, els acceptaríem a ulls clucs amb gota de malfiança. Ens ho pensem sense saber-ho del cert. Intuïció. Els passem per sobre i no saben com aturar res. La dependència té un preu massa alt indigne. Que li demanin al Pujol. Dependents fastigosament maltractats. El preu que fan pagar els amos quan no se'ls creu i et consideren una ovella esgarriada. Masses d'esgarriades sense manllevar, per emprenyament, per considerar-se maltractades i enredades, només per això. Estar per sobre del què voldrien que es fos i necessitat de campar pastura enllà. Avançar. Sense reflexió, potser és el cas, i rebutjar la intel·lectualitat madura,  sinònim d'aturament i de dubte, de quedar-se a on estem: dependents.