Reclam estèril

Dimarts 28 d'octubre 2014

El diner sol fer pudor de mort i de misèria, la que no es sol entendre com a material. Cert fàstic. La banca, els rescats, la gasiveria ... enuig de veure i d'escoltar. Em molesta la gent que parla de diners si no és per feina i sempre que no vagin més enllà de les seves obligacions professionals. La cambra de comerç de Barcelona o de Catalunya, ja no ho sé, tant se val, s'exclama, es queixa i reclama més inversions a la comunitat autònoma, el que de moment som. Demanar el que sempre s'ha demanat a Castella i mai s'ha donat amb la certesa sabuda de que mai es donarà res o ben poca cosa. Incidir en la dependència, en el reclam estèril i poc respectable dels que mai es llencen, dels que temen i no tenen el valor d'abandonar aquesta mena de relació que es té amb els castellans. Saber que no faran el pas fins el moment que no hi hagi res a fer, quan els fets siguin consumats i no pas per la seva valentia, ni per la seva empenta, només per inèrcia social, només. Escàs respecte em mereixen i no em sap cap mena de greu dir-ho. Conscient que formen part del motor del comerç, de la indústria i de l'economia, cert, i manegen molts diners que, segur, no fan pudor de mort, però si estampats de tova poruga que no me'ls fa estimar gaire.