Formar part

Dilluns 27 d'octubre 2014

Formar part d'una associació, d'un casino, d'un ateneu. Ser-ne soci. Pagar quotes. Se'm deia que això de pagar per anar al cafè, què vols que et digui, i ho deia algú, un company que no va mai enlloc i que té la vida inconscientment molt limitada. És feliç.almenys ho sembla. No em val. Ho considera una mena de ximpleria i de mala despesa. Pagar per l'exclusivisme, per formar part d'un ambient que fuig del comú i de la socialització malentesa del tot plegat, sembla lluny de molts móns. Petits exclusius espais íntims de llibertat controlable, necessària i volguda. Difícil d'entendre i contradictori, sense formar part del que es podria arribar a entendre com a classisme. Cal creure's el tot no val i que no es arribar a tot arreu sense cenyir-se a unes normes, a uns estatuts i fugir del món tavernari, adaptant-se a unes conviccions preestablertes que s'han de complir amb la certesa de saber-ne les conseqüències que en comporta l'incompliment. Convivència, civisme i respecte. Sense elitismes de cap mena, formar-ne part, moure's-hi té un preu i em plau pagar-lo, encara que pugui sonar repel·lent.