La bella superficialitat

Diumenge 12 d'octubre 2014

Ahir al vespre per Catalunya Música, Idomeneo de Mozart. Desconegut, no pas, però, em temo que un xic poc apreciat. La bellesa del classicisme en un país sotmès per la força, inconscientment, sense saber massa el per què no encaixa amb el tarannà català, immers més en un món més romàntic i idealitzat. La força de la història, malgrat estigui amagada en la ignorància i en el desconeixement. Saviesa associativa popular capaç d'identificar modes, costums i hàbits poc agradosos del qui sotmet al sotmès i de cert rebuig sempre que no se'n tregui profit, sabent que mai serà fiable del tot. No sé si m'he explicar sense especificar. Fragments escoltats de fons a casa l'Imma i una mica més de camí a Bellaterra. Mozart, el músic diví que no ens acaba d'encaixar. Ho crec i en sóc partícip. Avui m'he llevat escoltant el Faust de Gounod. Tercer imperi, superficialitat, perfecció estètica, bellesa egoista i creguda, somort del què es volia i no es deia o les conviccions opinaven que no es podia dir ... Flaubert, Zóla ... fins el dia que va petar amb un saldo de catorze milions d'obrers i de pagesos morts, els que van apuntalar les enfangades bases d'un precari món d'entreguerres, precari amb la inconsciència de que fins llavors es va viure en una mena de bombolla de cristall, eufemística, potser com el que ara se'n diu porcellana fina, una altra mena d'eufemisme també, que bo seria fer-ne trencadissa aviat i no preservar el que exponencialment creix com va ser allò sense aturador i no pas una trencadissa, un esberlament, un esbornac, necessari o no, superat per la preservació i arrossegat per la tirania de la història. A Vic començen a arribar núvols de foscor. Una mena de terra de Mordor. Aquesta tarda pot ser que plogui. Continuaré escoltant el Faust, la bella superficialitat de la bellesa inconscient gota transgressora.