Envoltat de verdor

Dissabte 4 d'octubre 2014

El tornar a treballar i el valor de saber que serà un dissabte especial. Sortir de ciutat i enfilar cap a una casa pairal del disset allà on Déu va perdre l'espardenya. Amb la família, la política. Sortida anual institucionalitzada. A cavall entre Osona, el Ripollès i la Garrotxa. Sots feréstecs. Els confins d'Osona. Siuret. Verdor extrema, pau, tranquil·litat i silenci esquitxat pels picarols de les vaques. Insofrible el viure i agradosa l'estança temporal, uns dies. Tanta natura, tanta verdor, poca atracció i plaer temporal pictòric, paisatgístic esgotador per la tranquil.la monotonia del no passar res. Tranquil·litat absorbida a petites dosis terapèutiques, anar més enllà, com tot, atabalador, abastable, o, senzillament, substitució d'uns hàbits per uns altres. Aquesta tarda ha plogut una estona. Meravellós per veure-ho sense eternitzar-ho. Sensació de soledat extrema en un racó de món. Bonic de veure, d'estar-se assegut en una butaca al costat de la finestra, en un racó d'una sala enorme de sostre alt amb bigues de fusta pollada fosca. La sala del piano vell que no toca mai ningú, atrotinat i desafinat. Sofàs i butaques antigues que, per antigues, no donen aquella sensació de moda passada. Temps gratament aturat. L'única modernor: una tele de plasma. A hores d'ara, les d'ahir, escric, amb plaer momentani i insuportable si es perllongués, no pel fet d'estar envoltat d'aquesta verdor, d'aquesta natura i d'una profunda sensació d'aïllament no pas volgut com de conte de fades per algú poc crèdul. 

Comentaris