Entebanat

Dissabte 18 d'octubre 2014

M'agradaria creure i tenir fe, seria més feliç, però sé que és una d'aquelles coses que no tinc, però, és cert, que de constància no me'n manca. Enrabiat, decebut i al 9N voluntari amb la satisfacció de poder tornar a ser entabanat. La història i el país esteta de grans gesticulacions i de minsos fets que tenim, com els polítics, petits, minsos i, per massa amplitud de mires i de cosmopolitisme volgut, el món se'ls hi estreny fins a quedar ofegats. Ens els deurem merèixer. Tarannà de país. Demà a tornar-hi sense tornar-hi. No hi seré. Coses més importants a fer. Ja tindré noves oportunitats de formar part de la història, tantes, i tan seguides, cansen. Reposar és bo. Apunt d'anar a futbol, al camp, al Barça, una altra història igual, més, menys, entabanadora i enganyosament engrescadora.