La lògica dels africans

Diumenge 26 d'octubre 2014

A les vuit del matí ja era al mercat de les sensacions comprant herbes pel caldo. En cotxe. No hi he anat a peu. Mandra, cansament i comença a fresquejar. Deu graus mal comptats. Primers ciclistes equipats per enfilar camins i anar a esmorzar galtes de porc en alguna taverna sorollosa. També ho he fet, intentant estalviar-me sorolls tavernaris engorronidors i força insuportables. D'ençà d'un temps cap aquí, sovintejar poc aquesta mena d'esbarjo. Cansament i desgana, sense saber qui venç a qui i amb la consciència de d'empat tècnic rigorós. S'imposa la lògica no volguda dels africans, dels negres, dels que treballem junts moltes hores diàries. No cal cansar-se en va quan s'ha estat treballant com un animal tota la setmana. L'esbarjo del benestar quan no es coneix, ni s'ha conegut, ni el què comporta una societat fonamentada en aquesta mena d'utopia benestant més o menys tangible. Inexistència de benestar, sigui de la mena que sigui, comportador de descansos insípids i fats, d'hores mortes a la taverna o al davant del televisor mirant ximpleries i futbol, el què sol passar. Entretenir-se sense esbarjo, amb poc benestar. Lògica i no pas compartida. Es pot anar coix d'una cama, cert, però no de totes dues: llavors no es camina. Lògica i no pas africana.