Ho deixen de ser

Dijous 30 d'octubre 2014

Confós amb els polítics i amb tot, amb el Barça i content amb la sentència. Trist i emprenyat amb el que tenim. Un ressentit amagat ha fotut el millor Barça de la història a la merda amb la connivència del grup mediàtic de la tercera via, la del Duran, la via morta que no porta a enlloc o a on som. Callo. M'embalo. Ens tornen a impugnar. Tastar i recollir les opinions, les més properes, m'interessa i em desagrada. Per ser, massa, o res, i em dec creure molt informat, erudit sense ser-ne i no pas avançat, amb una mena d'intuïció no sé si massa bona i poc agradosa. Podem, podemos, sense poder, el poder de la plebs de plastilina de colors vistosos, sols de colors, la que no sap massa i es creu que sap més del que sap, aferrada al primer trinxeraire mediàtic que expressa idees boniques irrealitzables. La utopia com l'horitzó, sempre s'hi vol arribar i mai s'hi arriba. A tothom ens passa. El somni i la seva abstracta capacitat de generar oníriques sensacions. Els somnis en el món de la privacitat i quan es socialitzen, corromputs, i ho deixen de ser.